Dia 24 Mes de Sant Josep

Pel senyal de la santa creu, dels nostres enemics deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre

En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Senyor meu Jesucrist

MEDITACIÓ

Tots els sants que en el si d’Abraham estaven esperant la vinguda del Messies que havia d’obrir les portes de la glòria, experimentaven la tristesa de l’esperança que triga a realitzar-se; però nosaltres podem suposar a Sant Josep un sentiment especial, com especial era la seva situació respecte dels altres justos que esperaven el sant adveniment. Aquests coneixien el Messies només per l’esperit profètic, tenien d’Ell un coneixement imperfecte, havien vist solament com l’ombra de Déu encarnat; mentre que sant Josep l’havia conegut i tractat familiarment, l’havia criat en els seus braços, havia estat el seu amic dolcíssim i el confident a qui descobria els seus secrets amb la confiança amb què un fill obre el cor al seu propi pare. Per tant la separació de pare i Fill, ocasionada per la mort, feia que per Sant Josep, l’estada en el si d’Abraham fos un sacrifici major que no pas per als altres justos; Sant Josep, després de la seva separació de Jesucrist, després l’havia d’enyorar. Qui podia suplir al cor del sant Patriarca aquell afecte dolcíssim de Pare que sentia pel bon Jesús? Molts eren els personatges cèlebres que en aquell lloc d’espera feien digníssima companyia a sant Josep; però ¿quin d’ells podia comparar-se amb l’amabilíssim Fill de Maria i Fill etern del Pare celestial? Quina conversa podia suplir les que a la caseta de Natzaret havia travat amb la mateixa Saviesa encarnada? I de la vehemència del sentiment del sant Patriarca, de les tristeses de la separació, del desig vivíssim de tornar a abraçar a Jesucrist, pots deduir quin seria el seu goig i felicitat, quan el Redemptor del Món, triomfant i gloriós, va baixar a llimbs a visitar i alliberar als que esperaven el seu sant adveniment. El reial Profeta diu que segons son les angúnies i dolors que un ha passat pel Senyor, són després els consols que Ell mateix proporciona a l’ànima. Considera, doncs, el goig amb què sant Josep rebria l’afectuosa salutació del seu diví Fill triomfant i gloriós, l’amor amb què l’abraçaria, la devoció amb què adoraria la seva divinitat llavors clarament manifestada, les enhorabones que li donaria per haver triomfat de la mort, i la gratitud que li manifestaria per haver obert les portes del cel a tots els desterrats fills d’Eva. Pots imaginar piadosament, sense desviar-te de la veritat, la noble curiositat amb què li preguntaria per la seva santíssima esposa la Immaculada Mare de Déu, que romania encara en el món continuant el pelegrinatge que ells havien ja acabat, i esbrinaria a qui l’havia deixat encomanada, i s’assabentaria també dels altres parents i amics que encara vivien a la terra. Els Evangelistes refereixen que van ressuscitar també amb el nostre Senyor Jesucrist alguns difunts, els quals van ser vistos per diversos habitants de Jerusalem; i els escriptors piadosos, amb no pocs teòlegs, creuen que entre aquestes primícies de la resurrecció, que entre aquests sants escollits per Jesucrist perquè l’acompanyessin en la seva triomfal resurrecció, va haver de comptar-se el Patriarca sant Josep. En efecte, si el bon Jesús va pronunciar aquella sentència que allà on Ell estaria, estaria també el seu servidor, hem de creure que també que en aquell estat de glòria volia que l’acompanyés sant Josep, el seu servent per excel·lència, i superior a tots els seus servidors del cel i de la terra. A qui podia portar amb més goig al seu costat el benigníssim triomfador que al seu amant Pare adoptiu, al virginal espòs de la seva immaculada Mare, al gloriós Patriarca Sant Josep? També creuen molts teòlegs i escriptors piadosos que aquells cossos de difunts que ressuscitaren amb el bon Jesús, i sent un ells el Patriarca sant Josep, van ser glorificats, gaudint des de llavors d’aquella transformació de la carn que la torna incorruptible, immortal, ungida amb virtut divina i participant, per benefici de la divina omnipotència, de les qualitats pròpies de la naturalesa espiritual. Dóna-li, cristià, la més completa enhorabona al teu gloriós Protector per tan singular privilegi i benefici, i demana-li amb gran humilitat que t’ajudi a obtenir la puresa de la carn, que és una de les principals prerrogatives de la dignitat cristiana.

Medita aquestes veritats i demana a Déu, per intercessió de sant Josep, les gràcies que necessites.

PETICIÓ
Féu, oh sant Patriarca, que la meva vida es conformi amb la de Jesucrist, perquè després participi de la seva glòria.

OBSEQUI
Avivant la fe en la resurrecció de la carn, diu devotament un Credo.

PREGÀRIES PER A OBTENIR LA PROTECCIÓ DE SANT JOSEP