Via Crucis (Divendres Sant)

Mossèn: En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

R/. Amén.
Senyor Jesús, la vostra passió és la història de tota la humanitat: la història en la qual els bons són humiliats, els pacífics… agredits, els honestos… trepitjats i els purs de cor maltractats amb burla.
Qui vencerà? Qui dirà la darrera paraula? Senyor Jesús, nosaltres creiem que Vós sou la darrera paraula: en Vós els bons ja han vençut, en Vós els mansos ja han triomfat en Vós els honestos són coronats i els purs de cor brillen com estrelles en la nit.
Senyor Jesús, aquest matí tornem a recórrer el camí de la vostra creu, sabent que és també el nostre camí. Però ens il·lumina una certesa:
el camí no acaba en la creu, sinó que porta més enllà, duu fins al Regne de la vida i de l’alegria plena que ningú no podrà arrabassar-nos mai.

Lector:
Oh, Jesús!, m’aturo pensatiu als peus de la vostra creu: també jo l’he construïda amb els meus pecats. La vostra bondat que no es defensa i es deixa crucificar és un misteri que em sobrepassa i commou les meves entranyes. Senyor, Vós heu vingut al món per mi, per buscar-me, per dur-me l’abraçada del Pare: l’abraçada que tant enyoro. Vós sou el rostre de la bondat i de la misericòrdia: per això voleu salvar-me.
Hi ha tant d’egoisme dins meu: veniu amb la vostra caritat sense límits!
Dins de mi hi ha orgull i maldat: veniu amb la vostra mansuetud i humilitat!
Senyor, jo sóc el pecador que ha de ser salvat: sóc el fill pròdig que ha de tornar. Senyor, concediu-me el do de llàgrimes per recobrar la llibertat i la vida, la pau i l’alegria amb Vós.

PRIMERA ESTACIÓN
Jesús es condenado a muerte
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.

Del Evangelio según San Mateo 27, 22-23.26
Pilato les preguntó: «¿y qué hago con Jesús, llamado el Mesías?»
Contestaron todos: «¡Crucifícalo!». Pilato insistió: «Pero ¿qué mal ha hecho?». Pero ellos gritaban más fuerte: «¡Crucifícalo!» Entonces les soltó a Barrabás; y a Jesús, después de azotarlo, lo entregó para que lo crucificaran.

MEDITACIÓN (lector 1)
Conocemos bien esta escena de condena: ¡es la crónica de todos los días! Pero nos quema en el alma una pregunta: ¿por qué es posible condenar a Dios? ¿Por qué Dios, que es Omnipotente, se presenta revestido de debilidad? ¿Por qué Dios se deja avasallar por el orgullo y la prepotencia de la arrogancia humana? ¿Por qué Dios calla?
Nuestro tormento es el silencio de Dios, es nuestra prueba. Pero es también la purificación de nuestra prisa, es la cura de nuestro deseo de venganza.
El silencio de Dios es la tierra donde muere nuestro orgullo y brota la verdadera fe, la fe humilde, la fe que no hace preguntas a Dios, sino que se entrega a él con la confianza de un niño.

ORACIÓN (lector 2)
Señor, ¡qué fácil es condenar!
Qué fácil es tirar piedras: las piedras del juicio y la calumnia, las piedras de la indiferencia y del abandono.
Señor, tú has decidido ponerte de parte de los vencidos, de parte de los humillados y condenados.
Ayúdanos a no convertirnos jamás en verdugos de los hermanos indefensos, ayúdanos a tomar posturas valientes para defender a los débiles, ayúdanos a rechazar el agua de Pilato porque no limpia las manos, sino que las mancha de sangre inocente.
Todos: Padrenuestro

SEGONA ESTACIÓ
Jesús porta la creu a coll
V. Us adorem, oh Crist!, i us beneïm-
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.

De l’Evangeli segons Sant Mateu 27, 27-31c.
Els soldats del governador van portar Jesús dins el pretori i van reunir al seu voltant tota la companyia. El van despullar i el cobriren amb un mantell de color porpra, li van cenyir al cap una corona d’espines que havien trenat i li van posar una canya a la mà dreta. I doblegant davant seu el genoll, se’n burlaven dient-li: «Salve, Rei dels jueus!». Després li escopien, li treien la canya i li colpejaven amb ella al cap. I acabada la burla, li van treure el mantell, li van posar els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

MEDITACIÓ (lector 1)
A la passió de Crist s’ha desencadenat l’odi, el nostre odi, l’odi de tota la humanitat. A la passió de Crist, la nostra maldat ha reaccionat davant la bondat, s’ha desfermat amb irritació el nostre orgull davant la humilitat, la nostra corrupció se n’ha ressentit davant la netedat esplendorosa de Déu.
I així, nosaltres mateixos… ens hem convertit en la creu de Déu! Nosaltres, nèciament rebels, nosaltres, amb els nostres absurds pecats, hem construït la creu de la nostra maldat i de la nostra infelicitat: hem fabricat el nostre càstig. Però Déu pren la creu sobre les espatlles, la nostra creu, i ens desafia amb el poder del seu amor.
Déu pren la creu! Misteri insondable de bondat. Misteri d’humilitat que ens fa avergonyir-nos de ser encara orgullosos.

ORACIÓ (Lector 2)
Senyor Jesús. Vós heu entrat a la història humana i heu vist que us era hostil, rebel a Déu, embogida a causa de la supèrbia, que fa creure l’home que té una alçada tan gran… com la seva pròpia ombra.
Senyor Jesús, Vós no ens heu fet esclaus, sinó que us heu deixat doblegar per nosaltres, per mi, per cadascú. Guariu-me, Jesús, amb la vostra paciència, cureu-me amb la vostra humilitat, feu-me tornar a prendre consciència de la meva veritable alçada de criatura, la meva alçada de petit i feble… però infinitament estimat per Vós.
Tots: Parenostre

TERCERA ESTACIÓN
Jesús cae por primera vez
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.
Del libro del profeta Isaías 53, 4-6
Él soportó nuestros sufrimientos y aguantó nuestros dolores; nosotros lo estimamos leproso, herido por Dios y humillado, traspasado por nuestras rebeliones, triturado por nuestros crímenes. Nuestro castigo saludable vino sobre él, y sus heridas nos curaron. Todos errábamos como ovejas, cada uno siguiendo su camino, pero el Señor cargó sobre él todos nuestros crímenes.

MEDITACIÓN (lector 1)
Según el modo de pensar humano, Dios no puede caer … y sin embargo cae. ¿Por qué? No puede ser un signo de debilidad, sino sólo un signo de amor: un mensaje de amor por nosotros.
Al caer bajo el peso de la cruz, Jesús nos recuerda que el pecado pesa, el pecado abate y destruye, el pecado castiga y daña: por esto el pecado es un mal. Pero Dios nos ama y quiere nuestro bien; el amor lo impulsa a gritar a los sordos, a nosotros que no queremos oír: «Salid del pecado, porque os hace daño. Os quita la paz y la alegría; os aparta de la vida y hace que dentro de vosotros se seque la fuente de la libertad y de la dignidad».
¡Salid! ¡Salid!

ORACIÓN (lector 2)
Señor, hemos perdido el sentido del pecado. Hoy se está difundiendo con engañosa propaganda una enloquecida apología del mal, un absurdo culto a Satanás, un deseo loco de trasgresión, una falaz e inconsistente libertad que exalta el capricho, el vicio y el egoísmo, presentándolos como conquistas de civilización.
Señor Jesús, ábrenos los ojos: haz que veamos el fango y reconozcamos lo que es, para que una lágrima de arrepentimiento nos vuelva a dar la pulcritud y el espacio de una verdadera libertad. ¡Ábrenos los ojos, Señor Jesús!
Todos: Padrenuestro

QUARTA ESTACIÓ
Jesús es troba amb la seva Mare
V. Us adorem, Oh Crist!, i us beneïm.
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.

De l’Evangeli segons Sant Lluc 2, 34-35.51
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
–Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.

MEDITACIÓ (lector 1)
Tota mare és transparència de l’amor, és llar de tendresa, és fidelitat que no abandona, perquè una veritable mare estima fins i tot quan no és estimada.
Maria és la Mare! En ella, la feminitat no té ombres, i l’amor no està contaminat per rebrots d’egoisme que empresonen i bloquegen el cor.
Maria és la Mare. El seu cor roman fidelment al costat del cor del Fill i pateix i porta també la creu, perquè, essent de la mateixa carn, sent totes les nafres de la carn del Fill.
Maria és la Mare, i continua sent Mare: per a nosaltres, per sempre.

ORACIÓ (lector 2)
Senyor Jesús, tots necessitem la Mare. Necessitem un amor que sigui autèntic i fidel. Necessitem un amor que mai vacil·li, un amor que sigui refugi segur per als moments de por, de dolor i de prova.
Senyor Jesús, tenim necessitat de dones, d’esposes, de mares, que tornin als homes la cara bonica de la humanitat.
Senyor Jesús, tenim necessitat de Maria: la dona, l’esposa, la mare que no deforma ni nega mai l’amor.
Senyor Jesús,et demanem per totes les dones del món.
Tots: Parenostre

QUINTA ESTACIÓN
El Cireneo ayuda a Jesús a llevar la cruz
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.
Del Evangelio según San Mateo 27, 32; 16, 24
Al salir, encontraron a un hombre de Cirene, llamado Simón, y lo forzaron a que llevara la cruz.
Jesús había dicho a sus discípulos:
«El que quiera venir conmigo, que se niegue a sí mismo, que cargue con su cruz y me siga».

MEDITACIÓN (lector 1)
Simón de Cirene, tú eres un insignificante y pobre labrador desconocido,
del que no hablan los libros de historia. Y, no obstante, ¡tú constryes la historia! Has escrito uno de los capítulos más hermosos de la historia de la humanidad: tú llevas la cruz de otro, levantas el madero del patíbulo e impides que aplaste a la víctima.
Tú nos devuelves la dignidad a todos nosotros recordándonos que somos nosotros mismos sólo cuando no pensamos en nosotros mismos. Tú nos recuerdas que Cristo nos espera en el camino, en el rellano, en el hospital, en la cárcel… en las periferias de nuestras ciudades. ¡Cristo nos espera…!
¿Lo reconoceremos?
¿Lo asistiremos?
¿O moriremos en nuestro egoísmo?

ORACIÓN (lector 2)
Señor Jesús, se está apagando el amor y el mundo se convierte en un lugar frío, inhóspito, inhabitable. Rompe las cadenas que nos impiden correr hacia los demás. Ayúdanos a encontrarnos con nosotros mismos en la caridad.
Señor Jesús, el bienestar nos está deshumanizando, la diversión se ha convertido en una alienación, una droga: y la publicidad monótona de esta sociedad es una invitación a morir en el egoísmo.
Señor Jesús, reaviva en nosotros la llama de humanidad que Dios nos puso en el corazón al inicio de la creación. Líbranos de la decadencia del egoísmo y recuperaremos de inmediato la alegría de vivir y las ganas de cantar.
Todos: Padrenuestro

SISENA ESTACIÓ
La Verònica eixuga el rostre de Jesús
V. Us adorem, Oh Crist!, i us beneïm.
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.
Del libre del profeta Isaïes 53, 2-3
No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors.

MEDITACIÓ (lector 1)
El rostre de Jesús està amarat de suor, regat de sang, cobert d’escopinades insolents. Qui tindrà valor per acostar-s’hi? Una dona! Una dona s’avança mantenint encesa la llàntia de la humanitat… I eixuga el Rostre: i descobreix el Rostre!
Quantes persones sense cara hi ha avui! Quantes persones es veuen desplaçades al marge de la vida, a l’exili de l’abandó, a la indiferència que mata els indiferents.
En efecte, només és viu qui crema d’amor i és capaç d’inclinar-se sobre el Crist que pateix i que espera, també avui, en aquells i aquelles que sofreixen.
Sí, avui! Perquè demà serà massa tard.

ORACIÓ (lector 2)
Senyor Jesús, n’hi hauria prou amb un pas i el món podria canviar.
Només caldria un pas i podria tornar la pau a la família; n’hi hauria prou amb un pas i el captaire ja no estaria sol; n’hi hauria prou amb un pas i el malalt sentiria una mà que estreny la seva mà…, perquè tots dos es puguin curar.
Només caldria un pas i els pobres podrien asseure’s a la taula, allunyant la tristesa de la taula dels egoistes, que sols no poden fer festa.
Senyor Jesús, només caldria un pas! Ajudeu-nos a donar-lo, perquè al món s’estan esgotant totes les reserves d’alegria.
Senyor, ajudeu-nos!
Tots: Parenostre

SÉPTIMA ESTACIÓN
Jesús cae por segunda vez
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.
Del libro del profeta Jeremías 12, 1
Tú llevas la razón, Señor, cuando discuto contigo, no obstante, voy a tratar contigo un punto de justicia. ¿Por qué tienen suerte los malvados, y son felices todos los perversos?
Del libro de los Salmos 36, 1-2.10-11
No te exasperes por los malvados, no envidies a los que obran el mal:
se secarán pronto, como la hierba, como el césped verde se agostarán.
Aguarda un momento: desapareció el malvado, fíjate en su sitio: ya no está; en cambio, los sufridos poseen la tierra y disfrutan de paz abundante.

MEDITACIÓN (lector 1)
Nuestra arrogancia, nuestra violencia, nuestras injusticias pesan sobre el cuerpo de Cristo. Pesan… y Cristo cae de nuevo para darnos a conocer el peso insoportable de nuestro pecado.
Pero, ¿qué es lo que hiere hoy de modo particular el cuerpo santo de Cristo? Ciertamente, una dolorosa pasión de Dios es la agresión en lo que se refiere a la familia. Parece que hoy se esté dando una especie de anti-Génesis, un anti-designio, un orgullo diabólico que piensa en aniquilar a la familia.
El hombre quisiera reinventar la humanidad modificando la gramática misma de la vida tal como Dios la ha pensado y querido. Pero ponerse en el lugar de Dios sin ser Dios es la arrogancia más insensata, la más peligrosa de las aventuras.
Que la caída de Cristo nos abra los ojos y nos permita ver el rostro hermoso, el rostro auténtico y santo de la familia. El rostro de la familia, de la cual todos tenemos necesidad.

ORACIÓN (lector 2)
Señor Jesús, la familia es un sueño de Dios confiado a la humanidad;
la familia es un destello de Cielo compartido con la humanidad; es la cuna en que hemos nacido y donde renacemos continuamente en el amor. Señor Jesús, entra en nuestras casas y entona el canto de la vida. Reaviva la llama del amor y haznos sentir la belleza de estar unidos unos a otros en un abrazo de vida: la vida alimentada por el aliento mismo de Dios, el aliento de Dios-Amor.
Señor Jesús, salva a la familia, para salvar la vida!
Señor Jesús, salva a mi familia, a nuestra familia!
Todos: Padrenuestro

VUITENA ESTACIÓ
Jesús troba les dones de Jerusalem
V. Us adorem, Oh Crist!, i us beneïm.
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.
De l’Evangeli segons Sant Lluc 23, 27-29.31
El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: –Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!”. Perquè, si tracten així l’arbre verd, què serà del sec?

MEDITACIÓ (lector 1)
El plor de les mares de Jerusalem inunda de pietat el camí del Condemnat, mitiga la ferocitat d’una execució capital i ens recorda que tots som fills: fills nascuts de l’abraçada d’una mare. Però el plor de les mares de Jerusalem és només una petita gota al mar de llàgrimes vessades per les mares: mares de crucificats, mares d’assassins, mares de drogoaddictes, mares de terroristes, mares de violadors, mares de dements… Però sempre mares!
No obstant això, no n’hi ha prou amb el plor. El plor ha de convertir-se en amor que educa, en fortalesa que guia, en severitat que corregeix, en diàleg que construeix, en presència que en parla.
El plor ha d’impedir altres plors.

ORACIÓ (lector 2)
Senyor Jesús, Vós coneixeu el plor de les mares. A cada casa, Vós veieu el lloc amagat del dolor, Vós sentiu el gemec silenciós de tantes mares ferides pels fills: ferides fins a morir…, mentre continuen vivint!
Senyor Jesús, Vós desfeu els grumolls de duresa que impedeixen la circulació de l’amor a les artèries de les nostres famílies. Feu que ens sentim fills una vegada més, per a donar a les nostres mares, a la terra o al cel, l’orgull d’haver-nos engendrat i l’alegria de poder beneir el dia que vam néixer.
Senyor Jesús, eixugueu les llàgrimes de les mares, perquè torni el somriure en el rostre dels fills, en el rostre de tots.
Tots: Parenostre

NOVENA ESTACIÓN
Jesús cae por tercera vez
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.
Del libro del profeta Habacuc 1, 12-13; 2, 2-3
¿No eres tú, Señor, desde antiguo mi santo Dios que no muere? Tus ojos son demasiado puros para mirar el mal, no pueden contemplar la opresión. ¿Por qué contemplas en silencio a los bandidos, cuando el malvado devora al inocente? «Escribe la visión, grábala en tablillas, de modo que se lea de corrido. La visión espera su momento, se acercará su término y no fallará; si tarda, espera, porque ha de llegar sin retrasarse».

MEDITACIÓN (lector 1)
Pascal ha hecho notar con agudeza: «Jesús estará en agonía hasta el fin del mundo; no hay que dormirse durante este tiempo». Mas, ¿dónde agoniza Jesús en este tiempo?
La división del mundo en zonas de bienestar y en zonas de miseria… es la agonía de Cristo hoy. En efecto, en el mundo hay como dos salas: en una se derrocha, en otra se perece; en una se muere de abundancia y en la otra se muere de indigencia; en una se tiene miedo de la obesidad y en la otra se implora la caridad.
¿Por qué no abrimos una puerta?
¿Por qué no formamos una mesa sola?
¿Por qué no entendemos que los pobres son la cura de los ricos?
¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué somos tan ciegos?

ORACIÓN (lector 2)
Señor Jesús, Tú has llamado necio al hombre que vive para acumular. Sí, es necio quien cree poseer alguna cosa, porque sólo uno es el Propietario del mundo.
Señor Jesús, el mundo es tuyo, solamente tuyo. Y Tú se lo has dado a todos para que la tierra sea una casa en la que coman todos y a todos cobije. Acumular, pues, es robar si el amontonar inútil impide a otros vivir.
Señor Jesús, haz que termine el escándalo que divide el mundo en palacetes y barracas. Señor, ¡edúcanos en la fraternidad!
Todos: Padrenuestro

DESENA ESTACIÓ
Els soldats es reparteixen la roba de Jesús
V. Us adorem, Oh Crist!, i us beneïm.
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.
De l’Evangeli segons Sant Joan 19, 23-24
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:
–No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats.

MEDITACIÓ (lector 1)
Els soldats treuen a Jesús la túnica amb la violència dels lladres i intenten treure-li també el pudor i la dignitat. Però Jesús és el pudor, Jesús és la dignitat de lésser humà i del seu cos. I el cos humiliat de Crist es converteix en denúncia de totes les humiliacions del cos humà, creat per Déu com a rostre de l’ànima i llenguatge per expressar l’amor.
Però avui el cos es ven i es compra freqüentment als carrers de les ciutats, pels carrers de la televisió, a les cases convertides en carrer. ¿Quan entendrem que estem matant l’amor? ¿Quan entendrem que, sense puresa el cos no viu ni pot generar la vida?

ORACIÓ (lector 2)
Senyor Jesús, sobre la puresa s’ha imposat ladinament un silenci general: un silenci impur. S’ha difós fins i tot la convicció, totalment falsa, que la puresa és enemiga de l’amor. És veritat tot el contrari, Senyor.
La puresa és la condició indispensable per poder estimar: per estimar de debò, per estimar fidelment. A més, Senyor, si un no és amo de si mateix, com es pot lliurar a l’altre?
Només qui és pur pot estimar. Tan sols qui és pur pot estimar sense deshonrar.
Senyor Jesús, pel poder de la vostra sang vessada per amor doneu-nos un cor pur perquè reneixi al món l’amor; l’amor, del qual tots sentim tanta nostàlgia.
Tots: Parenostre

UNDÉCIMA ESTACIÓN
Jesús clavado en la Cruz
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.
Del Evangelio según San Mateo. 27, 35-42
Después de crucificarlo, se repartieron su ropa echándola a suertes y luego se sentaron a custodiarlo. Encima de la cabeza colocaron un letrero con la acusación: «Éste es Jesús, el Rey de los judíos». Crucificaron con él a dos bandidos, uno a la derecha y otro a la izquierda. Los que pasaban, lo injuriaban y decían meneando la cabeza: «Tú que destruías el templo y lo reconstruías en tres días, sálvate a ti mismo; si eres Hijo de Dios, baja de la cruz». Los sumos sacerdotes con los letrados y los senadores se burlaban también diciendo: «A otros ha salvado y él no se puede salvar. ¿No es el Rey de Israel? Que baje ahora de la cruz y le creeremos».

MEDITACIÓN (lector 1)
Aquellas manos que habían bendecido a todos ahora están clavadas en la cruz, aquellos pies que habían caminado tanto para sembrar esperanza y amor, ahora están clavados al patíbulo.
¿Por qué, Señor? ¡Por amor!
¿Por qué la pasión? ¡Por amor!
¿Por qué la cruz? ¡Por amor!
¿Por qué, Señor, no has bajado de la cruz respondiendo a nuestras provocaciones? No he bajado de la cruz porque entonces habría consagrado la fuerza como dueña del mundo, mientras que el amor es la única fuerza que puede cambiar el mundo.
¿Por qué, Señor, este precio tan alto? Para deciros que Dios es Amor,
Amor infinito, Amor omnipotente. ¿Me creeréis?

ORACIÓN (lector 2)
Jesús crucificado, todos nos pueden engañar, abandonar, defraudar; tú, en cambio, nunca nos defraudarás. Tú has dejado que nuestras manos te clavaran cruelmente en la cruz para decirnos que tu amor es verdadero, es sincero, fiel, irrevocable.
Jesús crucificado, nuestros ojos ven tus manos clavadas y, a pesar de ello, capaces de dar la verdadera libertad; ven tus pies sujetos con clavos y sin embargo aún capaces de caminar y de hacer caminar.
Jesús crucificado, ha terminado la quimera de una felicidad sin Dios. Volvamos a ti, única esperanza y única libertad, única alegría y única verdad. Jesús crucificado, ¡ten piedad de nosotros, pecadores!
Todos: Padrenuestro

DOTZENA ESTACIÓ
Jesús mor a la Creu
V. Us adorem, Oh Crist!, i us beneïm.
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.
De l’Evangeli segons Sant Joan 19, 25-27
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
–Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: –Aquí tens la teva mare. D’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
De l’Evangeli segons Sant Mateu 27,45-46, 50
Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
«Elí, Elí, ¿lamà sabactaní?», que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d’una canya i la hi donava perquè begués. Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.

MEDITACIÓ (lector 1)
Nèciament, l’home ha pensat: Déu és mort. Però si Déu mor, qui ens donarà ara la vida? Si Déu mor, què és la vida? La vida és Amor.
La creu, doncs, no és la mort de Déu sinó el moment en què es fa fallida la fràgil capa d’humanitat, que Déu ha pres, i comença a desbordar-se l’amor que renova la humanitat.
De la creu neix la vida nova de Saule, de la creu neix la conversió d’Agustí, de la creu neix la pobresa feliç de Francesc d’Assís, de la creu neix la bondat expansiva de Vicenç de Paúl, de la creu neix l’heroisme de Maximiliano Kolbe, de la creu neix la meravellosa caritat de Mare Teresa de Calcuta, de la creu neix la valentia de Joan Pau II, de la creu neix la revolució de l’amor: per això la creu no és la mort de Déu, sinó el naixement del seu Amor al món. Beneïda sigui la creu de Crist!

ORACIÓ (lector 2)
Senyor Jesús, en el silenci d’aquesta tarda se sent la vostra veu: «Tinc set. Tinc set del teu amor».
En el silenci d’aquesta nit se sent la vostra pregària: «Pare, perdona’ls. Pare, perdoneu-los».
En el silenci de la història se sent el vostre crit: «Tot s’ha complert».
Què s’ha complert? «Us ho he donat tot, us ho he dit tot, us he portat la més bella notícia: Déu és amor. Déu us estima».
En el silenci del cor se sent la carícia del vostre darrer do: «Aquí tens la teva mare: la meva mare». Gràcies, Jesús, per haver confiat a Maria la missió de recordar-nos cada dia que el sentit de tot és l’Amor: l’amor de Déu plantat al món com una creu. Gràcies, Jesús!
Tots: Parenostre

DÉCIMOTERCERA ESTACIÓN
Jesús es bajado de la cruz y entregado a su Madre
V. Te adoramos, ¡Oh Cristo!, y te bendecimos.
R. Porque por tu Santa Cruz redimiste al mundo.
Del Evangelio según San Mateo 27,55.57-58; 17,22-23
Había allí muchas mujeres que miraban desde lejos, aquellas que habían seguido a Jesús desde Galilea para atenderle. Al anochecer llegó un hombre rico de Arimatea, llamado José, que era también discípulo de Jesús. Éste acudió a Pilato a pedirle el cuerpo de Jesús. Y Pilato mandó que se lo entregaran.
Mientras Jesús y los discípulos recorrían juntos la Galilea, había dicho Jesús: «Al Hijo del hombre lo van a entregar en manos de los hombres y lo matarán, pero resucitará al tercer día». Ellos se pusieron muy tristes.

MEDITACIÓN (lector 1)
Se ha perpetrado el delito: nosotros hemos matado a Jesús. Y las llagas de Cristo arden en el corazón de María, mientras que un mismo dolor abraza a la Madre con el Hijo. La Piedad. Sí, la Piedad grita, conmueve e hiere incluso a quien está acostumbrado a herir.
La Piedad. A nosotros nos parece que tenemos compasión de Dios, y, en cambio –una vez más– es Dios quien tiene compasión de nosotros
La Piedad. El dolor ya no es desesperado y jamás lo será, porque Dios ha venido a sufrir con nosotros. Y con Dios, ¿cómo se puede desesperar?

ORACIÓN (lector 2)
María, en el Hijo abrazas a cada hijo y sientes el desgarro de todas las madres del mundo. María, tus lágrimas pasan de siglo en siglo
y riegan los rostros y lloran el llanto de todos.
María, tú conoces el dolor… pero crees. Crees que las nubes no apagan el sol, crees que la noche prepara la aurora.
María, tú que has cantado el Magnificat, entónanos el canto que vence el dolor como un parto del que nace la vida. María, ruega por nosotros. Ruega para que llegue también hasta nosotros el contagio de la verdadera esperanza.
Todos: Padrenuestro

CATORZENA ESTACIÓ
Jesús és posat al sepulcre
V. Us adorem, Oh Crist!, i us beneïm.
R. Perquè per la vostra Santa Creu heu redimit el món.
De l’Evangeli segons Sant Mateu 27, 59-61
Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes davant el sepulcre.
Del llibre dels Salms 15, 9-11
Per això se m’alegra el cor i en gaudeixen les meves entranyes, i la meva carn descansa serena. Perquè no em lliuraràs a la mort, ni deixaràs al teu fidel conèixer la corrupció. M’ensenyaràs el camí de la vida, em saciaràs de goig a la teva presència, de joia perpètua a la teva dreta.

MEDITACIÓ (lector 1)
De vegades la vida s’assembla a un llarg i melangiós Dissabte Sant. Tot sembla haver acabat, es diria que triomfa el malvat, que el mal és més fort que el bé.
Però la fe ens fa veure a la llunyania, ens fa entreveure la llum d’un nou dia més enllà d’aquest dia. La fe ens garanteix que la darrera paraula la té Déu: només Déu. La fe és veritablement una llàntia, però és l’única que il·lumina la nit del món: la seva flama humil es fon amb els primers llums del dia: el dia de Crist Ressuscitat.
La història, doncs, no acaba al sepulcre, sinó que brolla al sepulcre: així ho va prometre Jesús, així va ser, i així serà.

ORACIÓ (lector 2)
Senyor Jesús, el Divendres Sant és el dia de les tenebres, el dia de l’odi insensat, el dia de la mort del Just. Però el Divendres Sant no és la darrera paraula: la darrera paraula és la Pasqua, el triomf de la Vida, la victòria del Bé sobre el mal.
Senyor Jesús, el Dissabte Sant és el dia del buit, el dia de la por i del desconcert, el dia que tot sembla haver acabat. Però el Dissabte Sant no és el darrer dia: El darrer dia és la Pasqua, la Llum que torna a encendre’s, l’Amor que derrota tots els odis.
Senyor Jesús, mentre es conclou el nostre Divendres Sant i es repeteix l’angoixa de tants Dissabtes Sants, doneu-nos la fe infrangible de Maria per creure en la veritat de la Pasqua; doneu-nos la seva mirada neta per veure els reflexos que anuncien el darrer dia de la història: «un cel nou i una terra nova» ja començada en Vós, Jesús Crucificat i Ressuscitat. Amén.
Tots: Parenostre

ORACIÓN FINAL
Señor Jesús: Te hemos acompañado en el duro “camino de la Cruz” con fé, amor y esperanza. Hemos entendido cuanto te ha costado ofrecerte a nosotros como Camino para hacernos llegar al Padre.
Por intercesión de tu Santíssima Madre, concédenos Señor, saber ser testigos de la Esperanza en medio de nuestra sociedad. Danos tu Santo Espíritu que nos hace santos, y renueva en nosotros la conciencia feliz de ser “hijos” de tu Padre celestial; hijos en tu Hijo, enviados al mundo “para reconciliar a todos los hijos dispersos de Dios”. Tu que vives y reinas por los siglos de los siglos. Amén.

PREGÀRIA DEL SANT PARE A LA VERGE
«Mare i Senyora nostra, que vau romandre ferma al peu de la creu, unida a la Passió del vostre Fill. Al final d’aquest Via Crucis, dirigim cap a Vós la nostra mirada i el nostre cor.
Encara que no en som dignes, t’acollim a casa nostra, com ho va fer l’apòstol Joan, i et rebem com a Mare nostra.
T’acompanyem en la teva solitud i t’oferim la nostra companyía per seguir sostenint el dolor de tants germans nostres que completen en la seva carn el que li falta a la Passió de Crist, a favor del seu cos, que és l’Església.
Mireu-los amb amor de mare, eixugueu les seves llàgrimes, guariu les seves ferides i augmenteu la seva esperança, perquè experimentin sempre que la Creu és el camí cap a la glòria, i la Passió, el preludi de la Resurrecció».

PREGÀRIA FINAL
Mireu, Senyor, aquesta família vostra, per la qual nostre Senyor Jesucrist no va vacil·lar a lliurar-se a mans de malfactors i a patir el suplici de la creu. Concediu-nos el perdó, augmenteu-nos la fe, assegureu-nos l’eterna redempció. Per Crist, Senyor nostre. Amén.