És un Any Jubilar o Any Sant, un any especial per al perdó dels pecats, la conversió, la reconciliació i el reinici de la nostra relació amb Déu.

El Jubileu 2025, amb el lema «Pelegrins de l’Esperança», va començar oficialment amb l’obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere pel papa Francesc el 24 de desembre de 2024 i finalitzarà el 6 de gener de 2026. És un gran esdeveniment religiós per a l’Església.

A l’Antic Testament trobem els origens del què és un Jubileu. En concret a Lev 25, 8-13, on Déu mateix dona les indicacions a Moisès quan aquest pujà de nou a la muntanya del Sinaí a implorar perdó després que destruís, enfurismat contra el poble d’Israel perquè en la seva absència havien adorat un vedell d’or, les primeres Taules de la Llei («Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.  «Ex 32,19):

“El Senyor es va dirigir a Moisès a la muntanya del Sinaí, i li va dir (…) Comptareu set setmanes d’anys, és a dir, set anys multiplicats per set, el qual donarà un total de quaranta-nou anys, i el dia deu del mes setè, que és el Dia del perdó, fareu sonar la banya de carner a tot el país. L’any cinquanta ho declarareu any sant: serà un any d’alliberament, i anunciareu llibertat per a tots els habitants del país”.

Des de llavors a l’antic Israel el so de la banya del carner, en hebreu Yobel (יובל) i d’on prové la idea de jubileu, ressonava, en el temps prescrit, per tot el territori per marcar el moment de tornar a l’ordre establert amb l’anunci de l’inici d’un any especial. L’Any Jubilar es marcaria cada cinquanta anys, ja que seria un any ‘extra’ que es produïa després de “cada set setmanes de set anys” (després de quaranta-nou anys).

É s sobre tot al Nou Testament, amb la vinguda de Jesús quan Déu realitza el veritable Jubileu, l’alegria oferta a l’home del retorn cap a Ell. Jesús mateix ho proclamà a la sinagoga de Natzaret: 

«En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia» (Lc 4,14-22).

L‘Església, al llarg de la seva història, ha proclamat també molts anys Jubilars, per facilitar als homes aquesta alegria de la reconciliació amb Déu. Aquests anys d’especial gràcia anàven lligats a les peregrinacions promogudes a l’època medieval, que es feien en senyal de conversió, al Sant Sepulcre de Jerusalem, i també a les tombes dels Sants Apòstols, a Roma, o a Compostela, o a altres santuaris.

El papa Bonifaci VIII, el 1300, va convocar el primer Jubileu, anomenat també “Any Sant”, perquè és un temps en què s’experimenta especialment que la santedat de Déu ens transforma. Amb el temps, la freqüència ha anat canviant: al principi era cada cent anys; el 1343 es va reduir a cinquanta anys per Climent VI i el 1470 a 25 anys per Pau II. També hi ha moments extraordinaris: per exemple, el 1933, Pius XI va voler commemorar l’aniversari de la Redempció i el 2015 el papa Francesc va convocar l’any de la Misericòrdia. Així mateix, ha estat diferent la manera de celebrar l’any jubilar: a l’origen coincidia amb la visita a les Basíliques romanes de sant Pere i sant Pau, per tant, amb el pelegrinatge, posteriorment s’hi van afegir altres signes, com el de la Porta Santa.

En participar de l’Any Sant s’obté la indulgència plenària:

“La indulgència és la remissió davant Déu de la pena temporal pels pecats, ja perdonats, pel que fa a la culpa, que un fidel disposat i complint determinades condicions aconsegueix per mediació de l’Església, que, com a administradora de la redempció, distribueix i aplica amb autoritat el tresor de les satisfaccions de Crist i dels sants” Codi de dret canònic (c. 992) i el Catecisme de l’Església catòlica (n. 1471)

Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà