Dia 18 Mes de Sant Josep

Pel senyal de la santa Creu, dels nostres enemics deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre

En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Senyor meu Jesucrist

MEDITACIÓ

Després que Josep i Maria, acompanyats del bon Jesús, van haver complert els seus deures de religió en el Temple de Jerusalem, passats els dies de la festivitat de la Pasqua, van tornar de Natzaret; però, sense que els seus pares ho notessin, el diví Nen es va quedar al Temple. Josep i Maria van fer una jornada de camí sense advertir-ho; però, en adonar-se que els faltava el bon Jesús, quina seria l’amargor de la seva ànima! Els dubtes d’on seria, el temor d’una desgràcia els escrúpols de si no haurien guardat bé el tresor que el cel els havia confiat, els afligien en gran manera i omplien el seu cor d’una amargura que no es pot dir. La pèrdua d’un nen de dotze anys sempre afligeix ​​als seus pares, i molt més si, com succeïa a Josep i a Maria, es troben fora de casa; i sobretot en els pares de Jesús l’aflicció era major a causa del misteri que envoltava al diví Nen, a qui havien vist des del seu naixement objecte de vaticinis i pronòstics que li presentaven com destinat a donar vida als homes, però mitjançant el sacrifici de si mateix. Maria i Josep no sabien prescindir de Jesús, no podien viure sense ell, i el temor d’haver-ho perdut els omplia d’amargor. Així també hauria de passar amb tu. Si ets de Déu, no sabràs passar-te sense Ell; el temor de perdre’l serà per a tu el més gran motiu d’aflicció que pugui sobrevenir té perquè ni la pèrdua dels interessos, ni l’honra mundana, ni la mateixa vida no és tan terrible pel veritable cristià, com la pèrdua de Déu. Per això, la història dels sants ens ensenya que aquells servents de Déu donaven amb molt de gust tot el que posseïen, i fins a la mateixa vida, abans de consentir a abandonar al Senyor. El Sagrat Evangelista refereix que Josep i Maria buscaven al bon Jesús, entre els coneguts i parents, perquè, com els que concorrien al Temple eren en gran nombre, naturalment podia ser que s’hagués ajuntat a algun dels grups de compatricis seus que tornaven a Galilea. No trobant-lo entre ells, Josep i Maria van tornar a Jerusalem. Quins pensaments ocuparien l’ànima dels sants Esposos? Tenien molt fresques en la memòria aquelles profecies admirables i tremendes que en el mateix Temple de Jerusalem havien sentit sobre la restauració d’Israel, que havia de verificar-se mitjançant el sacrifici de Jesús, les tenien molt presents en la memòria, i en entrar en la ciutat de Jerusalem, que havia mort a tants profetes i enviats de Déu, per força l’ànim dels sants Esposos havia d’estar preocupat per les tristes idees del passat, pels temors i els pronòstics del que havia de venir.
Acompanya tu espiritualment a Josep i a Maria en aquesta aflicció i, si ells van tenir motius d’entristir-se profundament per haver perdut a Jesús sense culpa alguna de la seva banda, reflexiona quin ha de ser l’amargor del cristià sempre que, seduït pel plaer de pecat, perd culpablement a Jesús, única dolçor i felicitat de l’home! Però si tu no et separes de Maria i Josep, si perseveres en la devoció als sants Esposos, tingues la seguretat que Jesús no s’apartarà de tu, no et faltarà la gràcia i sentiràs en el teu cor aquella fortalesa que dimana de Déu i ens assegura la vida de l’ànima.

Medita aquestes veritats i demana a Déu, per intercessió de Sant Josep, les gràcies que necessites.

PETICIÓ
Oh sant Patriarca, pel dolor que vau sentir en perdre a Jesús, feu que no sàpiga viure allunyat del meu adorable Redemptor.

OBSEQUI
Sentint el dolor dels teus pecats, resa un fervorós acte de contrició.

PREGÀRIES PER A OBTENIR LA PROTECCIÓ DE SANT JOSEP