Dia 9 Més de Sant Josep

Pel senyal de la santa creu, dels nostres enemics deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre

En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Senyor meu Jesucrist

MEDITACIÓ
Contempla, ànima cristiana, a Josep i Maria que arriben a Betlem, plena la vila de forasters que anaven allà per raó de l’empadronament. Els esposos passen com desconeguts, ningú fa cas d’ells, perquè el món aprecia més el soroll de les aparences que el veritable mèrit de les persones; per això l’Apòstol Sant Pau ens exhorta a què visquem en la terra com a hostes i pelegrins que van de pas, perquè el verdader cristià es troba estrany al món, no busca en ell el seu repòs i sap que el més que pot pretendre és tenir bon viatge en el camí de la vida, per arribar al port de l’eternitat amb seguretat de salvació.
Josep i Maria busquen allotjament en les diverses fondes de la vila i no n’hi troben, perquè sens dubte els hostalers els veien mancats de diners; i el Déu que venia a néixer a Betlem volia adornar-se des del principi amb les resplendors de la pobresa material, manifestar-se menyspreador dels béns caducs de la terra, per realçar més la magnificència de la riquesa de l’esperit, dels béns celestials; perquè venia a ensenyar que la pobresa no és un mal, abans aviat un mitjà eficacíssim per pujar al més alt cim de la santedat. A quina casa aniran, doncs, a allotjar-se Josep i Maria? On són els criats que preparin l’estatge per al Rei de la glòria que està a punt d’arribar? Els sants Esposos, després de recórrer tota la ciutat, troben un lloc que no pot anomenar casa: és un estable o quadra on es refugien els pobres que no saben on aixoplugar-se. Ells mateixos s’acomoden la posada; i els devots contemplatius i fins als artistes cristians consideren al gloriós Patriarca recorrent la ciutat a la recerca dels elements més necessaris per a la vida, el pa, la llenya, i disposant aquell humil lloc per al sacratíssim de la Verge Maria, la cura i protecció de la qual li havia confiat la divina Providència.
Heus aquí, cristià, com en aquells moments la sort del món estava en mans de Sant Josep; vet aquí a Jesús i a Maria en la protecció del gloriós Patriarca. Déu al cel i Josep a la terra protegien el Salvador
del món i a la Reina de les verges, la Immaculada Maria. Penetra amb l’enteniment a l’estable de Betlem, preveu al senzill fuster de Natzaret ocupat en humils quefers domèstics, i descobriràs un ordre de coses molt desconegut, i veuràs quan ordre de coses desconegut i veuràs quan s’equivoquen els savis del món en sos judicis.
El pervindre de les nacions, la sort de la humanitat, l’haurien cercada en les cases esplèndides dels prínceps, en els savis dedicats a l’estudi; i Déu, com volent burlar a la supèrbia humana i exaltar la humilitat, et fa veure claríssimament com la sort de tots els homes, la regeneració del món, la salut de les ànimes i la vida eterna estan, per dir-ho així, en les mans d’aquell modest fuster de Natzaret, que en un pobre estable de Betlem vela i té cura del sacratíssim part de la Mare de Déu, la qual havia de donar a llum al Salvador de tots els homes.
No donis, doncs, importància a les grandeses humanes; només l’etern és gran, només són grans les coses que estan lligades a l’eternitat; que les coses humanes que avui existeixen i demà desapareixen no són dignes per si soles d’ocupar el teu cor, que mai serà més feliç que vivint en dolça familiaritat amb Jesús, Maria i Josep.
Medita aquestes veritats i demana a Déu, per intercessió de Sant Josep, les gràcies que necessites.

PETICIÓ
Gloriós Patriarca Sant Josep, aconseguiu-me que les coses més humils i insignificants de la vida, les
faci en honor de Jesucrist.

OBSEQUI
Saluda afectuosament l’església, creu o imatge sempre que passis per davant d’elles.

PREGÀRIES PER A OBTENIR LA PROTECCIÓ DE SANT JOSEP