Immaculada Concepció de Maria
Solemnitat 8 de desembre
Oració a la Immaculada Verge Maria
Mare de Déu, jo crec i confesso la vostra Santa i Immaculada Concepció pura i sense taca. Oh Puríssima Verge!, per la vostra puresa virginal, per la vostra Immaculada Concepció i la vostra gloriosa qualitat de Mare de Déu, assoliu-me del vostre estimat Fill la humilitat, la caritat, una gran puresa de cor, de cos i d’esperit, una santa perseverança en el bé, el do de pregària, una bona vida i una santa mort. Amén.
La Immaculada Concepció de Maria és el dogma de fe que declara que per una gràcia singular de Déu, Maria va ser preservada de tot pecat, des de la seva concepció.
Aquesta doctrina és d’origen apostòlic, tot i que el dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seva butlla Ineffabilis Deus:
«… declarem, proclamem i definim que la doctrina que sosté que la beatíssima Mare de Déu va ser preservada immune de tota taca de la culpa original en el primer instant de la seva concepció per singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Crist Jesús Salvador de el gènere humà, està revelada per Déu i ha de ser per tant ferma i constantment creguda per tots els fidels … »
(Pius IX, Butlla Ineffabilis Deus 8 de desembre de 1854)
Maria és la «plena de gràcia», del grec «kecharitomene» que significa una especial abundància de Gràcia, que és un estat sobrenatural en què l’ànima està unida amb el mateix Déu. Maria és la Dona esperada en el Protoevangeli (Gn. 3, 15), que es manté en enemistat amb la serp perquè és plena de gràcia, tota ella unida a Déu.
Les devocions a la Immaculada Mare de Déu són nombroses, i entre els seus devots destaquen sants com Sant Francesc d’Assís i Sant Agustí, o el Beat Raimon Llull. A més la devoció a la Concepció Immaculada de Maria va ser portada a tota l’Església d’Occident pel Papa Sixt IV, en 1483.
El camí per a la definició dogmàtica de la Concepció Immaculada de Maria va ser traçat pel franciscà Duns Scotto. Es diu que en trobar-se davant d’una estàtua de la Verge Maria va fer aquesta petició: «Dignare me Laudare te: Verge Sacrata« (Oh Verge sacrosanta doneu-me les paraules pròpies per parlar bé de Tu).
I després el franciscà va fer a la gent aquests qüestionaments:
- A Déu li convenia que la seva Mare neixés sense taca de pecat original? Sí, a Déu li convenia que la seva Mare naixés sense cap taca. Això és el més honrós, per a Ell.
- Déu podia fer que la seva Mare naixés sense taca de pecat original? Sí, Déu ho pot tot, i per tant podia fer que la seva Mare naixés sense taca: Immaculada.
- El que a Déu li convé fer ho fa? Tots van respondre: El que a Déu li convé fer, el que Déu veu que és millor fer, ho fa.
Llavors Scotto va exclamar:
Doncs:
- Per Déu era millor que la seva Mare fos Immaculada: o sigui sense taca de pecat original.
- Déu podia fer que la seva Mare naixés Immaculada: sense taca.
- Per tant, Déu va fer que Maria naixés sense taca de pecat original. Perquè Déu quan sap que alguna cosa és millor fer-ho, ho fa.
La Mare de Déu és Immaculada gràcies a Crist el seu fill, ja que Ell anava a néixer d’Ella. Déu la va fer Immaculada perquè tingués una mare pura on encarnar-se. Maria mai es va inclinar davant les concupiscències, mai va ofendre a Déu i així no va perdre l’enorme gràcia que Ell li va atorgar.
La Immaculada Mare de Déu ens mostra la necessitat de tenir sempre un cor pur, perquè Jesús pugui viure en el nostre interior. Consagrar-nos a Ella és el mitjà més eficaç perquè se’ns reveli Jesucrist plenament i ens enviï l’Esperit Sant qué ens transformi amb la seva gràcia. Demanem-li a Maria Immaculada la gràcia de ser dignes fills d’Ella per arribar a ser semblants al seu Fill, Jesucrist, Nostre Senyor.
