L‘església de Sant Cebrià és d’origen romànic i es remunta als inicis del s. XI. Té una llarga història en la qual s’hi pot veure reflectida la petjada creient del nostres avantpassats. Originalment l’església estava dedicada a Sant Vicenç i depenia del Monestir de Sant Cugat. Però l’any 1125 una incursió sarraïna va destruir l’antiga església parroquial de Sant Cebrià d’Aqualonga. Aleshores el Monestir va donar a la Comunitat de Valldoreix l’oratori de Sant Vicenç, i l’any 1130 l’aleshores bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, l’autoritzà com a nova església parroquial i passà a estar dedicada a Sant Cebrià. Tanmateix encara avui en dia hi podem trobar en el retaule la imatge de Sant Vicenç. A partir de 1233 la nova església parroquial ja ve designada amb el topònim de Valledaurexio. Les nombroses modificacions i afegits que ha anat patint al llar del segles, especialment al segle XVII, ha canviat olt el seu aspecte.
Actualment consta d’una nau única amb capelles laterals que, a la banda de migdia, conformen una nau lateral. De l’antiga capella romànica es poden detectar algunes restes de l’estructura, especialment on ara hi ha la Capella del Santíssim, però la construcció que ens ha pervingut és bàsicament del segle XVII, quan es va enderrocar l’absis per allargar la nau, es va fer la nova coberta i es reformà la façana, presidida per un campanar de torre.
A mitja església, a la nau lateral hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser, de l’any 1621, construït per …. a petició de la Cofraria de la Mare de Déu del Roser d’aquesta parròquia.
El retaule de Sant Cebrià que hi ha al presbiteri va ser construït l’any 1709, amb l’esforç del habitants de la zona, però no va ser daurat fins cent anys després, la qual cosa indica la duresa econòmica viscuda en aquells anys. L’absis original va ser enderrocat per poder instalar el retaule.
La darrera reforma que s’ha realitzat ha estat l’adecentació d’un petit baptisteri, i la col·locació allí de la pila baptismal parroquial, per tal que els neòfits puguin ser batejats en ella. També s’ha situat el sant Crist Crucificat perquè pugui ésser venerat més visiblement pels feligresos. I el confessionari s’ha canviat de lloc el confessionari, a fi i efecte que sigui un lloc més recollit.