Llegir  Mt 5,1-19

Les Benaurances

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3 –Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
7 »Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Sal de la terra i llum del món
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
Jesús i la Llei
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
18 »Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

Dia 2n Llegir Mt 5, 48 i Mt 6,1-15

48 Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial

7

Que cap bé no té l’home de seu ni res de què lloar-seSenyor, què és l’home perquè te’n recordis, o el fill de l’home perquè el visitis?Què ha merescut l’home perquè li donessis la teva gràcia?Senyor, de què em puc queixar si em desemparessis? O com justament podré contenir amb tu, si no fas el que demano?Per cert, una cosa puc pensar i dir amb veritat: Res no sóc. Senyor, res no puc, res de bo tinc de mi; però en tot em trobo buit, i camino sempre al no-res.I si no sóc ajudat i instruït interiorment per Tu, em torno enterament tebi i dissipat.Però Tu, Senyor, ets sempre el mateix, i romans eternament, sempre bo, just i sant, fent totes les coses bé, justa i santament, i ordenant-les amb saviesa. Però, que sóc més inclinat a caure que a aprofitar, no persevero sempre en un estat, i em mudo set vegades cada dia.Però després em va millor quan et dignes allargar-me la teva mà auxiliadora; perquè Tu sol, sense favor humà, em pots socórrer i enfortir, de manera que no es mudi més el meu aspecte, sinó que a Tu només es converteixi i descansi el meu cor.El qui voldria estar molt segur en temps de pau, es trobarà abatut i temorós en temps de guerra.Si sabessis romandre sempre humil i petit per a tu, i habitar o regir bé el teu esperit, no cauries tan prest en perill ni pecat.Bon consell és que pensis quan estàs amb fervor d’esperit, cosa que pot passar amb l’absència de llum.(Imitació de Crist, llibre II, caps. 40 i 7)

Per això, si jo sabés bé rebutjar tota consolació humana, sigui per assolir devoció o per la necessitat que tinc de buscar-te, perquè no hi ha home que em consoli, llavors amb raó, podria jo esperar a la teva gràcia, i alegrar-me amb el do de la nova consolació.Gràcies siguin donades a Vós, de qui ve tot, sempre que em succeeix algun bé.Perquè davant teu jo sóc vanitat i res, home mudable i flac.D’on, doncs, em puc gloriar, o per què vull ser estimat?Per ventura del no-res? Això és vaníssim.Veritablement, la glòria frívola és una veritable pesta i grandíssima vanitat; perquè ens aparta de la veritable glòria i ens desposseeix de la gràcia celestial.Perquè acontentant-se un home a si mateix, et descontenta Tu; quan desitja les lloances humanes, és privat de les virtuts veritables. La veritable glòria i alegria santa consisteix a gloriar-se en Tu i no en si; gaudir en el teu nom, i no en la seva pròpia virtut, ni delectar-se en cap criatura, sinó per tu.Sigui lloat El teu nom, i no el meu; engrandides siguin les teves obres, i no les meves; beneït sigui el teu sant nom, i no em sigui a mi atribuïda cap part de les lloances dels homes. Tu ets la meva glòria. Tu ets la joia del meu cor.En Tu em gloriaré i exalçaré cada dia; però de la meva part no hi ha de què, sinó les meves febleses.(Imitació de Crist, llibre III, cap. 40)

Considera bé els heroics exemples dels Sants Pares, en els quals resplendeix la veritable perfecció i religió, i veuràs com poc o gairebé res és el que fem.Ai de nosaltres! Què és la nostra vida comparada amb la seva?Els sants i amics de Crist van servir el Senyor en gana, en set, en fred i nuesa, en feines i fatigues, en vigílies i dejunis, en oracions i santes meditacions, en persecucions i molts oprobis.Oh! Com de greus i de moltes tribulacions van patir els apòstols, màrtirs, confessors, verges i tots els altres que van voler seguir les petjades de Jesucrist!Doncs en aquesta vida van avorrir les seves vides per posseir les seves ànimes a l’eterna.Oh! Com estreta retirada vida van fer els Sants Pares a l’erm! Quan de llargues i greus temptacions van patir! Com d’ordinari van ser turmentats per l’enemic! Com de contínues i fervents oracions van oferir a Déu! Com rigoroses abstinències van complir! Com de gran zel i fervor van tenir en el seu aprofitament espiritual! Com fortes baralles van passar per vèncer els vicis! Com pura i recta intenció van tenir amb Déu!De dia treballaven, i a la nit s’ocupaven en llarga pregària; i encara que treballant, no cessaven de la pregària mental.Tot el temps gestaven bé; les hores els semblaven curtes per donar-se a Déu; i per la gran dolçor de la contemplació, s’oblidaven de la necessitat del manteniment corporal.Renunciaven a totes les riqueses, honres, dignitats, parents i amics; cap cosa volien del món; a penes prenien el necessari per a la vida, i els era pesat servir el seu cos fins i tot en les coses necessàries.De manera que eren pobres del que és temporal, però riquíssims en gràcia i virtuts.(Imitació de Crist, llibre I, cap. 18)

En allò de fora eren necessitats, però a l’interior estaven amb la gràcia i divines consolacions recreats.Aliens eren al món; més a prop de Déu, del qual eren familiars i amics.Es tenien per res quan a si mateixos, i envers el món eren menyspreats; però als ulls de Déu eren molt preciosos i estimats.Estaven en veritable humilitat; vivien en la senzilla obediència; anaven en caritat i paciència, i per això cada dia creixien en esperit, i aconseguien molta gràcia davant Déu.Van ser posats per deixats a tots els religiosos i més ens han de moure per aprofitar el bé, que no pas la munió dels tebis per afluixar i decaure. Oh! Com va ser de gran el fervor de tots els religiosos al principi dels seus sagrats instituts!Quanta la devoció de la Pregària! Quant el zel de la virtut! Quanta disciplina va florir! ¡Quanta reverència i obediència al superior hi va haver en totes les coses!Fins i tot fins ara en donen testimoni els senyals que van quedar, que van ser veritablement homes sants i perfectes que, lluitant tan esforçadament, van vèncer el món.Ara ja s’estima molt aquell que no és transgressor, i si amb paciència pot patir el que va acceptar per la seva voluntat.Oh tebiesa i negligència del nostre estat, que tan prest declinem del fervor primer, i ens és molest viure per la nostra fluixedat i tebiesa!Plugís a Déu que no dormís en tu l’aprofitament de les virtuts, doncs vesteix moltes vegades tants exemples de devots!(Imitació de Crist, llibre I, cap. 18)

Mentre al món vivim no podem estar sense tribulacions i temptacions.Per això està escrit a Job: Temptació és la vida de l’home sobre la terra.Per això cadascú ha de tenir molta cura sobre la temptació, i vetllar en oració, perquè no trobi el dimoni lloc d’enganyar-lo, que mai dorm, sinó busca per tot arreu qui empassar-se.Cap no hi ha tan sant ni tan perfecte que no tingui algunes vegades temptacions, i no podem viure sense.Però les temptacions són moltes utilíssimes a l’home, encara que siguin greus i pesades, perquè és un humiliat, purgat i ensenyat.Tots els sants van passar per moltes tribulacions i temptacions i van aprofitar.I els que no les van voler patir i portar bé, van ser tinguts per dolents i van defallir.No hi ha ordre ni religió tan santa, ni lloc tan secret, on no hi hagi temptacions i adversitats.No hi ha cap home segur del tot de temptacions mentre que viu; perquè en nosaltres mateixos hi ha la causa d’on vénen, ja que vam néixer amb la inclinació al pecat.Passada una temptació o tribulació en sobrevé una altra, i sempre haurem de patir, perquè es va perdre el bé de la nostra primera felicitat.Molts volen fugir de les temptacions, i hi cauen més greument.No es poden vèncer només amb fugir-les; amb paciència i bon ànim, vèncer-les (amb el favor diví) millor que no pas amb el teu propi conat i fatiga.Pren moltes vegades consell en la temptació, i no siguis esquerp amb el que està temptat; abans procura consolar-lo com tu ho volguessis per a tu.El principi de tota temptació és la inconstància de l’ànim i de la poca confiança en Déu.Perquè com que la nau sense timó la porten a una part i altra les onades, així l’home descuidat i que desisteix dels seus propòsits és temptat de diverses maneres.(Imitació de Crist, llibre 1, cap. 13)

Moltes vegades no sabem què podem; però la temptació descobreix allò que som.Hem de vetllar principalment en venir la temptació; perquè llavors més fàcilment és vençut l’enemic quan no el deixem passar de la porta de l’ànima, i se li resisteix al llindar tan bon punt toca.Atacar al principi el mal procura: Si arriba a arrelar, tard es cura.Perquè s’ofereix primerament a l’ànima només el pensament senzill; després, la importuna imaginació; després, la delectació i el maldestre moviment, i el consentiment.I així entra a poc a poc el maligne enemic, i s’apodera de tot per no resistir-lo al principi.I com més temps fos un mandrós a resistir, tant es fa cada dia més flac, i l’enemic contra ell més fort.Alguns pateixen greus temptacions al principi de la seva conversió, i d’altres, finalment.Però altres són molestats gairebé per tota la vida.Alguns són temptats tovament, segons la saviesa i el judici de la divina Providència, que mesura l’estat i els mèrits dels homes, i tot ho té ordenat per a la salvació dels seus escollits.Per això no hem de desconfiar quan som temptats, sinó abans pregar Déu amb més fervor que sigui servit d’ajudar-nos en tota tribulació; el qual, sens dubte, segons la dita de Sant Pau, ens donarà l’auxili juntament amb la temptació perquè la puguem resistir.Humiliem, doncs, les nostres ànimes sota la mà de Déu en tota tribulació i temptació, perquè Ell salvarà i engrandirà els humils d’esperit.En les temptacions i adversitats es veu quan un ha aprofitat i en elles consisteix el mereixement més gran i es coneix millor la virtut.Imitació de Crist, llibre I, cap.13)

Una altra vegada parlaré, Senyor, ara, i no callaré. Diré a les orelles del meu Déu, el meu Senyor i el meu Rei, que és al cel:Oh Senyor, com n’és de gran l’abundància de la teva dolçor, que vas amagar per als qui temen! Però, què ets per als que t’estimen, i què per als que et serveixen de tot cor?Veritablement és inefable la dolçor de la teva contemplació, la qual dónes als qui t’estimen.En això m’has mostrat singularment la teva dolça caritat, que quan jo no existia em vas crear, i quan errava lluny de tu, em vas convertir perquè et servís, i em vas enviar que t’estimés.Oh font d’amor perenne! Què diré de Tu?Com podré oblidar-me de Tu, que et vas dignar recordar-te de mi fins i tot després que jo em vaig perdre i vaig morir?Vas usar de misericòrdia amb el teu servent sobre tota esperança, i sobretot mereixement em vas donar la teva gràcia i amistat.Què et tornaré jo per aquesta gràcia? Perquè no es concedeix a tothom que, deixades totes les coses, renunciïn al món i escullin vida retirada.Per ventura és gran cosa que et serveixi, quan tota criatura està obligada a servir-te?No m’ha de semblar gaire servir-te, sinó més aviat em sembla gran i meravellós que Tu et vas dignar rebre per servent un tan pobre i indigne i unir-lo amb els teus estimats serfs.Les teves són, doncs, totes les coses que tinc i amb què et serveixo.Però, per contra, Tu em serveixes més a mi que jo a Tu.El cel i la terra que Vós heu creat per al servei de l’home, són aviat, i fan cada dia tot el que els has enviat; i això és poc, perquè encara has destinat els àngels per a servei de l’home.Però totes aquestes coses excedeix el que Tu mateix et vas dignar servir l’home, i li vas prometre que et donaries a Tu mateix.Què et donaré jo per tants milers de beneficis? Oh! Si pogués només, ni tan sols un sol dia fer-te algun servei digne!Veritablement Tu només ets digne de tot servei, de tota honra i de lloança eterna.En veritat Tu només ets el meu Senyor, i jo sóc un pobre servent teu, que estic obligat a servir-te amb totes les meves forces, i mai no he de cansar-me de lloar-te.Així ho vull, així ho desitjo; i el que em falta, prego que Tu ho supleixis.Gran honra i gran glòria és servir-te, i menysprear totes les coses per Tu.Per cert, gran gràcia tindran els qui de tota voluntat se subjectessin al teu santíssim servei.Trobaran la suavíssima consolació de l’Esperit Sant els qui per amor teu menysprearen tot delit carnal.(Imitació de Crist, llibre III, cap. 10)

Se’n trobava ple d’angoixa lluitant entre el temor i l’esperança; i un dia carregat de tristesa va entrar a l’església i es va postrar davant de l’altar en oració, i meditant al seu cor diverses coses, va dir: Oh! Si sabés que havia de perseverar! I després va sentir a dins la divina resposta: Què faries si això sabéssiu? Fes ara el que aleshores volguessis fer, i estaràs segur.I en aquell punt, consolat i confortat, es va oferir a la voluntat divina, i va cessar la seva torbació angoixant.I no va voler escodrinyar curiosament per saber el que li havia de succeir, sinó que va anar amb molt de compte de saber el que fos la voluntat de Déu, i als seus divins ulls més agradables i perfecte, per començar i perfeccionar tota bona obra.El Profeta diu: Espera en el Senyor, i fes bondat, i habita a la terra, i seràs pasturat en les seves riqueses.Deté molts el fervor del seu aprofitament, l’espant de la dificultat, o el treball de la baralla.Certament aprofiten més en les virtuts, aquells que més valentament posen totes les seves forces per vèncer les que els són més greus i contràries.Perquè allà aprofita l’home més i assoleix una gràcia més gran, on més es venç, a si mateix i es mortifica l’esperit.Però no tots tenen el mateix ànim per vèncer i mortificar-se.No obstant això, el diligent i gelós del seu aprofitament, més fort serà per a la perfecció, encara que tingui moltes passions, que el de bon natural, si posa poca cura en les virtuts.(Imitació de Crist, llibre I, cap. 25)

Però si veus alguna cosa digna de reprensió, guarda’t de fer-la; i si alguna vegada la vas fer, procura esmenar-te després.Així com tu mires els altres, així els altres et miren a tu.Oh! Com n’és d’alegre i dolça cosa veure els devots i fervorosos germans, amb sants costums i observant disciplina!Que trist i penós és veure’ls caminar desordenats, i què no fan allò a què són cridats per la seva vocació!Oh! Quant danyós és ser negligents en el propòsit de la seva crida, i ocupar-se en allò que no els manen!Recorda’t de la professió que vas prendre, i proposa’t per model al Crucificat.Bé pots avergonyir-te mirant la vida de Jesucrist; perquè encara no vas estudiar a conformar-te més amb Ell, encara que fa molts anys que ets al camí de Déu.El religiós que s’exercita intensament i devotament en la santíssima vida i passió del Senyor, troba allà tot el que és útil i necessari completament per a si mateix; i no hi ha necessitat que busqui una cosa millor fora de Jesús.Oh! Si vingués al nostre cor Jesús crucificat, com de seguida i completament seríem ensenyats.L’home fervorós i diligent, tot està disposat.Més feina és resistir als vicis i passions, que suar en els treballs corporals.El que no evita els defectes petits, a poc a poc cau als grans.T’alegraràs sempre a la nit, si gastaràs bé el dia.Vetlla sobre tu, desperta’t a tu, amonesta’t a tu, i sigui dels altres el que sigui, no descuidis de tu.Tant aprofitaràs com més força et fes.Amén.(Imitació de Crist, llibre I, cap. 25)

• Llegir: Sant Lluc, capítol 11, versets 1-10
• Lletanies de l’Esperit Sant
• Lletanies de La nostra Senyora
• Ave, Maris Stella

La pregària dels deixebles
Lc 11,1-10

1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
–Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
2 Ell els digué:
–Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
3 Dóna’ns cada dia
el pa que necessitem;
4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofès,
i no permetis
que caiguem en la temptació.
5 I els digué encara:
–Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: «Amic, deixa’m tres pans, 6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li», 7 segur que no li respondrà de dins estant: «No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.» 8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l’amic, la impertinència d’aquest l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9 »I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, 10 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren.

De l’obediència del súbdit humil a exemple de Jesucrist

Fill, el qui procura sostreure’s de l’obediència, ell mateix s’aparta de la gràcia; i qui vol tenir coses pròpies, perd les comunes. El que no se subjecta de bona gana al seu superior, senyal és que la carn encara no l’obeeix perfectament, sinó que moltes vegades es resisteix i murmura.
Aprèn, doncs, a subjectar-te ràpidament al teu superior, si vols tenir la teva carn subjecta. Perquè més aviat es venç l’enemic exterior, com l’home interior no estigui debilitat.
No hi ha enemic pitjor ni més danyós per a l’ànima que tu mateix, si no estàs ben avingut amb l’esperit. Necessari és que tinguis veritable menyspreu de tu mateix, si vols vèncer la carn i la sang.
Perquè encara t’estimes molt desordenadament, per això tems subjectar-te del tot a la voluntat dels altres. Però què és molt que tu, pols i res, et subjectis a l’home per Déu, quan Jo, Omnipotent i Altíssim, que vaig criar totes les coses del no-res, em vaig subjectar a l’home humilment per tu?
Em vaig fer el més humil i abatut de tots, perquè vencessis la teva supèrbia amb la meva humilitat. Aprèn, pols, a obeir; aprèn, terra i fang, a humiliar-te i postrar-te als peus de tots. Aprèn a trencar les teves inclinacions, i rendir-te a tota subjecció.

(Pres del Llibre: Imitació de Crist Llibre III, cap. 13)

Per buidar-nos de nosaltres mateixos cal morir a nosaltres mateixos cada dia; és a dir, cal renunciar a les operacions de les facultats de la nostra ànima i dels sentiments del nostre cos; cal veure com si no es veiés, sentir com si no se sentís, servir-se de les coses d’aquest món com si no se’n servís una, cosa que anomena Sant Pau morir cada dia: Quotidie morior (1 Cor. 15, 31).

Si en caure el gra de blat a la terra no mor, roman sol i no produeix fruit bo (Jn. 12,24). Si no morim a nosaltres mateixos i si les nostres devocions més santes no ens condueixen a aquesta mort necessària i fecunda, no produirem cap fruit, i seran inútils les nostres devocions; tots els nostres actes de justícia estaran tacats per l’amor propi i la mateixa voluntat, cosa que farà que Déu tingui per abominació els sacrificis més grans i les millors accions que puguem executar, i a la nostra mort ens trobarem amb les mans buides de virtuts i de mèrits, i no tindrem una centella de l’amor pur que només es comunica a les ànimes mortes a si mateixes, la vida de les quals s’amaga amb Jesucrist en Déu.

Cal escollir entre totes les devocions a la Santíssima Verge, la que més ens porti a aquesta mort pròpia, com que és la millor i més santificant, perquè ni és or tot el que llueix, ni mel tot el dolç, ni el més factible i practicat per la majoria és el més perfecte.Com que en l’ordre de la naturalesa hi ha operacions que es fan a poca costa i amb facilitat, així mateix en el de la gràcia hi ha secrets que s’executen en poc temps, amb dolçor i facilitat, operacions sobrenaturals i divines que consisteixen a buidar-se de si mateix i omplir-se de Déu, i assolir així la perfecció.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. núms. 81 i 82)

Durant la primera setmana dedicaran totes les oracions i actes de pietat a demanar el coneixement de si mateixos i la contrició dels seus pecats, i tot ho faran amb esperit d’humilitat. Podran meditar el que he dit sobre el nostre mal fons i no es consideraran en els sis dies d’aquesta setmana, més que com a caragols, llimacs, gripaus, porcs, serps, animals immunds;

Pregaran a Nostre Senyor i a l’Esperit Sant que els il·lumini per aquestes paraules: Senyor, que jo vegi; Senyor, que em conegui; Vine Esperit Sant, i recitaran cada dia l’Ave, Maris Stella, i les lletanies de la Verge Santíssima o de l’Esperit Sant.Recorreran a la Verge Santíssima, demanant-li aquesta gràcia, que ha de ser el fonament de les altres, i per això diran cada dia l’Ave, Maris Stella i les lletanies.

(Pres del Llibre: Tractat de la Veritable Devoció…, núm. 228)

Mira la fi en totes les coses, i de quina sort estaràs davant d’aquell jutge justíssim, al qual no hi ha cosa encoberta, ni s’amansa amb dons, ni admet excuses, sinó que jutjarà justíssimament.

Oh ignorant, i miserable pecador! Què respondràs a Déu, que sap totes les teves maldats, tu que de vegades tems el rostre d’un home irat?

Per què no et prevens per al dia del judici quan no hi haurà qui defensi ni pregui per un altre, sinó que cadascú en tindrà prou per si mateix?

(Pres del Llibre: Imitació de Crist, llibre I, cap. 24)Llegir: Sant Lluc, Capítol 16, versets 1-8.

Llegir: Sant Lluc, Capítol 17, versets 1-10.

Totes les coses pesades s’han de patir per la vida eterna.

Fill, que no et trenquin els treballs que has pres per Mi, ni t’abatin del tot les tribulacions; però la meva promesa sigui força i consol en tot allò que vingués.

Jo sóc prou per guardonar-te sobre tota manera i mesura. No treballaràs aquí gaire temps, ni seràs agreujat sempre de dolors. Espera una mica i veuràs com de seguida es passen els mals. Vindrà una hora quan cessarà tota feina i inquietud. Poc i breu és tot allò que passa amb el temps.

(Pres del Llibre: Imitació de Crist, llibre III, cap. 47)

Llegir Lc 18, 15-30

Llegir: Lc 2, 16-21; i 42-52

Lletania de l’Esperit Sant
Lletania de La nostra Senyora
Ave, Maris Stella
Oració a La nostra Senyora de Sant Lluís Grignion de Montfort
Sant Rosari

Per pujar i unir-se a Ell, cal valdre’s del mateix mitjà que Ell es va valer per baixar a nosaltres, per fer-se home i per comunicar-nos les seves gràcies; i aquest mitjà és una veritable devoció a la Santíssima Verge. Hi ha moltes devocions a la Verge Santíssima i veritables que no parlo aquí de les falses.

Consisteix la primera a complir amb els deures de cristià, evitant el pecat mortal, obrant més per amor que per temor, pregant de temps en temps la Santíssima Verge i honrant-la com a Mare de Déu, sense cap altra especial devoció envers ella.

La segona té per a la Mare de Déu sentiments més alts d’estima, amor, veneració i confiança; indueix a entrar a les confraries del sant Rosari i de l’Escapulari, a pregar la corona o el sant Rosari, a honrar les imatges i altars de Maria, a publicar les seves lloances, a allistar-se a les seves congregacions. I aquesta devoció (per tal que ens abstinguem de pecar) bona és, santa i laudable; però no tant a propòsit com la que segueix per apartar les ànimes de les criatures i desprendre-les de si mateixes per tal d’unir-les a Jesucrist.

La tercera devoció a la Santíssima Verge, de molt poques persones coneguda i practicada; és, ànimes predestinades, la que us descobriré. Consisteix a donar-se tot sencer, com a esclau, a Maria i a Jesús per Ella; i a fer totes les coses amb Maria, en Maria, per Maria i per a Maria.

Cal triar un dia assenyalat per lliurar-se, consagrar-se i sacrificar-se; i això ha de ser voluntàriament i per amor, sense encongiment, per sencer i sense cap reserva; cos i ànima, béns exteriors i fortuna, com a casa, família, rendes; béns interiors de l’ànima, és a dir: els seus mèrits, gràcies, virtuts i satisfaccions.

(Pres del Llibre El Secret de Maria per San Lluís María Grignion de Montfort. núms.23 i 24

Interior:

La veritable devoció a la Mare de Déu és interior: és a dir, ha de partir de l’esperit i del cor; neix aquesta devoció de l’estima que es fa de la Mare de Déu, de l’alta idea que un s’ha format de les grandeses i de l’amor que se la té.

Tendra:

És tendra, és a dir, plena de confiança en la Verge Santíssima, com la d’un nen envers la seva bona mare. Aquesta devoció és la que fa que una ànima recorri a Ella en totes les seves necessitats de cos i esperit amb molta senzillesa, confiança i tendresa.

Santa:

Aquesta devoció a la nostra Senyora és santa: és a dir, que condueix una ànima a evitar el pecat i imitar les virtuts de la Santíssima Verge, en particular la humilitat profunda, la fe viva, la cega obediència, la pregària contínua, la seva universal mortificació, la puresa incomparable, la caritat ardent, l’heroica paciència, la dolçor angelical i la saviesa divina. Tals són les deu principals virtuts de la Santíssima Verge.

Constant:

És constant, és a dir, afirma a una ànima al be, i la porta a no abandonar fàcilment les pràctiques de devoció; la fa animosa per oposar-se al món, i als seus costums i als seus màxims, a la carn amb els seus apetits i passions, i al dimoni en les temptacions; de manera que una persona veritablement devota de la Santíssima Verge no és mudable, malenconiósa, escrupolosa ni poruga.

Desinteressada:

La veritable devoció a la Santíssima Verge és desinteressada; és a dir, inspira una ànima que no es busqui a si mateixa; sinó només Déu en la seva Santíssima Mare. Un veritable devot de Maria no estima aquesta augusta Reina per esperit de lucre i d’interès, ni pel seu bé temporal ni espiritual, sinó únicament perquè mereix ser servida, i Déu només en Ella.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.105-110)

Tot i que la nostra perfecció consisteix a estar conformes, units i consagrats a Jesucrist, la més perfecta de totes les devocions és, sens dubte, la que ens conforma, uneix i consagra més perfectament aquest acabat model de tota santedat; i doncs que Maria és entre totes les criatures la més conforme a Jesucrist, és consegüent que entre totes les devocions, la que consagra i conforma més una ànima a Nostre Senyor, és la devoció a la Santíssima Verge, la seva Santa Mare, i com més es consagri una ànima a Maria, més s’unirà amb Jesucrist, i, heus aquí per què la perfecta consagració a Jesucrist no és altra cosa que una perfecta i sencera consagració de si mateix a la Verge Santíssima, i aquesta és la devoció que jo ensenyo; o amb altres paraules, una perfecta renovació dels vots i les promeses del sant Baptisme.

Consisteix, doncs, aquesta devoció a lliurar-se enterament a la Santíssima Verge per ser tot de Jesucrist per mitjà de Maria. Cal lliurar:

• primer, el nostre cos amb tots els seus sentits i els seus membres;
• segon, la nostra ànima amb totes les potències;
• tercer, els nostres béns exteriors, és a dir la nostra fortuna present i futura;
• quart, els nostres béns interiors i espirituals, o sigui els nostres mèrits, les nostres virtuts i les nostres bones obres passades, presents i futures;

En una paraula: tot allò que tenim en l’ordre de la natura i en l’ordre de la gràcia, i tot allò que arribem a tenir en allò que és futur en l’ordre de la natura, de la gràcia i de la glòria, i això sense cap reserva, ni d’un cèntim, ni d’un cabell, ni de la menor bona obra, i a més per tota l’eternitat, i sense pretendre ni esperar cap altra recompensa de la nostra ofrena i dels nostres serveis, que l’honra de pertànyer a Jesucrist per Maria i a Maria, encara que aquesta amable Senyora no fos, com ho és sempre, la més liberal i reconeguda de les criatures.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.120-121)

Aquesta devoció és un camí fàcil, curt, perfecte i segur per arribar a la unió amb Déu que és la perfecció cristiana.

• És un camí fàcil: És un camí que Jesús ha recorregut venint a nosaltres, i en què no es troba cap ensopegada per arribar a Ell. És veritat que és possible arribar a la unió amb Déu per altres camins, però serà passant per moltes més creus i estranys defalliments, i a través de moltes més dificultats, penosíssimes de vèncer.
• És un camí curt: Aquesta devoció a la Santíssima Verge és un camí curt per trobar Jesucrist, ja sigui perquè en ell no hi ha pèrdua, ja sigui perquè, com acabo de dir, per ell es camina amb més goig i facilitat i, per tant, amb més promptitud. S’avança més en poc temps de submissió i de dependència de Maria, que en anys sencers de voluntat pròpia i de suport sobre si mateix.
• És un camí perfecte: Aquesta devoció a la Santíssima Verge és un camí perfecte per anar a unir-se a Jesucrist, atès que la divina Maria és la més perfecta i la més santa de les pures criatures, i que Jesucrist que va venir perfectament a nosaltres, no va prendre cap altre camí per al seu gran i admirable viatge. L’Altíssim, l’Incomprensible, l’Inaccessible, Qui és, ha volgut venir a nosaltres, petits cucs de la terra que no som res. Com s’ha fet això? L’Altíssim ha baixat perfectament i divinament per Maria fins a nosaltres sense perdre res de la seva divinitat i de la seva santedat, i per Maria els més petits han de pujar perfectament i divinament a l’Altíssim sense cap temor.
• És un camí segur: Aquesta devoció a la Santíssima Verge és un camí segur per anar a Jesucrist i adquirir la perfecció unint-se a Ell. Perquè aquesta pràctica que ensenyo, no és nova; és tan antiga, que no se’n poden marcar els principis. I no se la podria condemnar sense trastornar els fonaments del cristianisme.

Consta, doncs, en conclusió, que aquesta devoció no és nova, i que si bé no és comú, vas cosir això que és massa preciosa per ser assaborida i practicada per tot el món. Aquesta devoció és un mitjà segur per anar a Nostre Senyor, perquè és propi de la Verge Santíssima conduir-nos segurament a Jesucrist, com ho és de Jesucrist portar-nos segurament al Pare Etern.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.152-164)

Persuadiu-vos que si sou fidels a les pràctiques interiors i exteriors d’aquesta devoció, que us marcaré a continuació, tindran lloc els efectes següents:

• Efecte 1r. L’Esperit Sant us donarà per Maria, la seva estimada Esposa, llum per conèixer el que és dolent del vostre fons, la vostra corrupció i la vostra incapacitat per a tot bé, si Déu no és el seu principi, com a autor de la natura i de la gràcia, i per conseqüència d’aquest coneixement us menyspreareu i no pensareu en vós sinó amb horror. En fi, la humil Maria us farà partícip de la seva profunda humilitat, la que us farà, menyspreant-vos, que no menyspreeu a ningú i desitgeu que us menyspreïn.
• Efecte 2n. La Santíssima Verge us donarà part de la seva fe, que fou sobre la terra més gran que la fe de tots els Patriarques, dels Profetes, dels Apòstols i de tots Sants.
• Efecte 3r. Aquesta Mare del bell Amor traurà del vostre cor tot escrúpol, tot temor servil i desarreglat.
• Efecte 4t. La Verge Santíssima us omplirà d’una gran confiança en Déu i en Ella mateixa perquè ja no us apropareu a Jesucrist per vosaltres mateixos, sinó per mitjà d’aquesta bona Mare.
• Efecte 5è. L’ànima de la Verge Santíssima se us comunicarà per glorificar el Senyor. El seu esperit entrarà al lloc del vostre, per a alegrar-vos en Déu, el seu Salvador, sempre que sigueu fidels a les pràctiques d’aquesta devoció.
• Efecte 6è. Si cultivem bé Maria, que és l’arbre de la vida a la nostra ànima, seguint amb fidelitat la pràctica d’aquesta devoció, Ella donarà el seu fruit en el seu temps, i aquest fruit és Jesucrist.
• Efecte 7è. Mitjançant aquesta pràctica, fidelíssimament observada, donareu a Jesucrist més glòria en un mes, que de cap altra manera, per més difícil que sigui, en moltíssims anys.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.213-225)

Si voleu comprendre la Mare, diu un sant, compreneu el Fill, ja que és una Mare digna de Déu: Que aquí tota llengua emmudeixi.

Per demostrar que la divina Maria ha estat desconeguda fins ara, i que és una de les raons per les quals Jesucrist no és conegut com ho ha de ser. Si, doncs, com és cert, el regne de Jesucrist ha de venir al món, no serà sinó conseqüència necessària del coneixement del regne de la Santíssima Verge Maria, que el va portar al món la primera vegada i el farà resplendir en la segona vinguda.

Confesso amb tota l’Església que no sent Maria sinó una pura criatura sortida de les mans de l’Altíssim, comparada amb la Majestat infinita és menys que un àtom, o més aviat és res, ja que només Déu és qui és, i per tant, confesso que aquest gran Senyor, Ser sobirà i absolut, ni ha tingut ni ara té cap necessitat de la Santíssima Verge per fer la seva voluntat santíssima i per manifestar la seva glòria. Només cal que Déu vulgui, perquè tot es faci.

Dic, però, que així i tot, havent volgut Déu començar i concloure les seves obres més grans per la Santíssima Verge des que la va formar, és de creure que no canviarà de conducta en el transcurs dels segles, ja que és Déu i no varia en els seus sentiments ni en procedir.

Maria és la Reina del cel i de la terra per la gràcia, com Jesús és Rei per naturalesa i per conquesta; perquè el regne de Jesucrist consisteix principalment en el cor i en l’interior de l’home, segons aquestes paraules: «El regne de Déu és dins vostre», de la mateixa manera el regne de la Santíssima Verge és principalment a l’interior de l’home, és a dir, a les ànimes, i a les ànimes és on principalment està més glorificada amb el seu Fill que en totes les criatures visibles, i podem anomenar-la amb els sants, Reina dels cors.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.12-38)

Crist, el nostre fi últim

Jesucrist Nostre Senyor, veritable Déu i veritable home, ha de ser la fi última de les nostres devocions; si no fos així, serien falses i enganyoses. Jesucrist és l’alfa i l’omega, el començament i la fi de totes les coses.

No treballem, com diu l’Apòstol, més que per fer perfecte tot home en Jesucrist, perquè només a Ell resideix tota plenitud de la Divinitat i totes les altres plenituds de gràcia, de virtuts i de perfeccions; perquè només a Ell estem beneïts amb tota benedicció espiritual; perquè Ell és l’únic Mestre que ens ha d’ensenyar, és el nostre únic Senyor de qui hem de dependre, el nostre únic Cap al qual hem de pertànyer, el nostre únic Model al qual ens hem de conformar, el nostre únic Metge que ens ha de curar, el nostre únic Pastor que ha d’alimentar-nos, el nostre únic Camí per on hem de caminar, la nostra única Veritat que hem de creure, la nostra única Vida que ens ha de vivificar, i el nostre únic Tot en totes les coses que ens ha de bastar.

No s’ha pronunciat sota el cel cap altre nom que el de Jesús pel qual hàgim de ser estalvis. Déu no ha posat un altre fonament de la nostra salvació, de la nostra perfecció i de la nostra glòria, més que no pas Jesucrist; tot edifici que no està construït sobre aquesta pedra ferma, està aixecat sobre movedissa sorra, i més o menys tard caurà infal·liblement.

Amb Jesucrist i en Jesucrist ho podem tot: podem donar tota honra i glòria al Pare en unitat de l’Esperit Sant, fer-nos perfectes i ser per al proïsme bona olor de vida eterna. Si, doncs, ens lliurem a la bella devoció cap a la Verge Santíssima, és només per establir més perfectament l’amor de Jesucrist, i de trobar un mitjà fàcil i segur de trobar Jesucrist. Com ja ho he demostrat, i encara demostraré més endavant, ja que aquesta devoció ens és necessària per trobar Jesucrist perfectament, per estimar-lo tendrament i per servir-lo fidelment.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.61-62)

• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave, Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria.

• Llegir: Mt 26, 1-2; 26-29; 36-46.
• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave, Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria.

Qui em segueix no va a les tenebres, diu el Senyor. Aquestes paraules són de Crist, amb les quals ens amonesta que imitem la seva vida i els seus costums, si volem ser veritablement enllumenats i lliures de tota la ceguesa del cor.

Sigui, doncs, el nostre estudi pensar en la vida de Jesucrist. La doctrina de Crist excedeix la de tots els Sants, i el que tingués esperit hi trobarà mannà amagat.Però s’esdevé que molts, encara que sovint, sentin l’Evangeli, agraden poc d’ell, perquè no tenen l’esperit de Crist. Convé que es procurin conformar amb Ell tota la vida.

Què t’aprofita disputar altes coses de la Trinitat, si no tens humilitat, per on desagrades a la Trinitat?

Per cert, les grans paraules no fan sant ni just; però la vida virtuosa fa l’home amable a Déu. Més desitjo sentir la contrició que saber definir-la. Si en sabessis tota la Bíblia a la lletra i les dites de tots els filòsofs, què t’aprofitaria tot sense la caritat i la gràcia de Déu? Vanitat de vanitats i tota vanitat … estimar i servir només Déu.

Suma saviesa és, pel menyspreu del món, anar caps als regnes celestials.

(Pres del Llibre: Imitació de Crist, Llibre I, cap. 1).

• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria

Llegir: Mt 27, 36-44

36 I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 39 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40 i dient:
–Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!
41 També els grans sacerdots se’n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
42 –Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: «Sóc Fill de Déu»!
44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Del Camí Reial de la Santa Creu

Aquesta paraula sembla dura a molts: Nega’t a tu mateix, pren la teva creu, i segueix Jesús. Però molt més dur serà sentir aquella darrera paraula: Aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern. Doncs els qui ara senten i segueixen de bona voluntat la paraula de la creu, no tindran por de sentir la paraula de l’eterna condemnació.

Aquest senyal de la creu estarà al cel, quan el Senyor vindrà a jutjar.Aleshores tots els serfs de la creu, que es van conformar a la vida amb el crucificat, s’arribaran a Crist jutge amb gran confiança.

Doncs si així és, per què tems prendre la creu, per la qual se’n va al regne?

A la creu hi ha la salut, a la creu la vida, a la creu hi ha la defensa dels enemics, a la creu hi ha la infusió de la suavitat sobirana, a la creu hi ha la fortalesa del cor, a la creu hi ha el goig de l’esperit, a la creu hi ha la suma virtut, a la creu hi ha la perfecció de la santedat.

No està la salut de l’ànima, ni l’esperança de la vida eterna, sinó en la creu.

Pren, doncs, la teva creu, i segueix Jesús, i aniràs a la vida eterna.

El va venir primer, i va portar la seva creu i va morir a la creu per tu; perquè tu també la portis, i vulguis morir-hi. Perquè si mors juntament amb Ell, viuràs amb Ell. I si fossis company de la pena, ho seràs també de la glòria.

(Pres del Llibre: Imitació de Crist, Llibre II, cap. 11).

• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria

Senyor, confiant en la vostra bondat i gran misericòrdia, vinc jo malalt al metge: afamat i assedegat, a la Font de la vida; pobre, al rei del cel; servent, al Senyor; criatura, al Criador; desconsolat, al meu pietós consolador.

Però, d’on a mi tan de bé, que tu vinguis a mi? Qui sóc jo perquè et donis a Tu mateix?

Com s’atreveix el pecador a comparèixer davant teu? I tu, com et dignes de venir al pecador?

Tu coneixes el teu servent, i saps que cap bé no té per on pugui merèixer que Tu li facis aquest benefici.

Jo et confesso, doncs, la meva vilesa, reconec la teva veritat, lloo la teva pietat, i et dono gràcies per la teva extremada caritat.

(Pres del Llibre: Imitació de Crist, Llibre IV, cap. 3).

Els qui prenen aquesta santa esclavitud professaran devoció singular al gran misteri de l’Encarnació del Verb, el 25 de març, que és el misteri propi d’aquesta devoció que ha estat inspirada per l’Esperit Sant:

• primer, per honrar i imitar la dependència inefable que Déu Fill ha volgut tenir respecte de Maria, per a la glòria de Déu el seu Pare i per a la nostra salvació, la qual dependència es mostra particularment en aquest misteri en què Jesús apareix captiu i esclau al si de la divina Maria, on depèn totalment d’Ella per a totes les coses.
• Segon, per donar gràcies a Déu pels favors incomparables que ha concedit a Maria i particularment haver-la escollit per la seva digníssima Mare, elecció que ha estat feta en aquest misteri.

Aquests són els dos principals fins de l’esclavatge de Jesús en Maria. Com vivim en un segle orgullós, en què hi ha un gran nombre de savis inflats, esperits forts i crítics que troben defectuoses les pràctiques de pietat més ben fundades i més sòlides, val més, per no donar-los ocasió de crítica sense necessitat, dir l’esclavatge de Jesús en Maria, i anomenar-se l’esclau de Jesucrist, que és esclau de Maria, prenent la denominació d’aquesta devoció més aviat del seu fi últim, que és Jesucrist, que el camí i mitjà per arribar a aquest fi, que és Maria, per més que una i una altra es poden, a la veritat, fer servir sense escrúpol.

Una altra raó és que el principal misteri que en aquesta devoció se celebra i s’honra és el misteri de l’Encarnació, en el qual no es pot veure Jesucrist sinó en maria i encarnat en el seu si, és més a propòsit dir l’esclavatge de Jesús en Maria, segons aquella bella pregària de tan grans ànimes: Oh Jesús que vius en Maria, vine a viure i regnar en nosaltres.

Els que adoptin aquesta esclavitud diran amb gran devoció l’Ave Maria o la salutació angèlica, el preu dels quals, mèrit, excel·lència i necessitat, pocs cristians, fins i tot els més il·lustrats, coneixen. Ha calgut que la Verge Santíssima s’hagi aparegut moltes vegades a grans sants molt esclaus seus per mostrar-los tan gran mèrit.

• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria

De l’amor de Jesús sobre totes les coses

Benaurat el qui coneix el que és estimar Jesús, i menysprear-se a si mateix per Jesús.

Convé deixar un estimat per un altre estimat, perquè Jesús vol ser estimat sobre totes les coses. L’amor de la criatura és enganyós i mudable, l’amor de Jesús és fidel i durable. Qui s’arriba a la criatura, caurà amb el que cau; el qui abraça Jesús, s’afirmarà a Ell per sempre.

Estima Jesús i tingues-lo per amic, que encara que tots et desemparin, Ell no et desempararà ni en el fi, no et deixarà morir.

El teu estimat és de tal condició, que no vol aconseguir admetre’n un altre sinó tenir el teu cor, i com a rei seure a la seva pròpia cadira.

Si et sabessis buidar bé de les coses de la terra, Jesús moreria de bona gana amb tu.

(Pres del Llibre: Imitació de Crist, Llibre II, cap. 7)

Heus aquí algunes pràctiques interiors molt pròpies per als quals l’Esperit Sant anomena una alta perfecció, que, en quatre paraules, es redueixen a executar totes les accions per Maria, amb Maria, en Maria i per a Maria, per tal de practicar-les més perfectament per Jesús, amb Jesús, en Jesús i per a Jesús.

Cal executar les accions per Maria, és a dir, cal obeir en tot a la Verge Santíssima i conduir-se en tot pel seu esperit, que és l’esperit de Déu.

Els qui són guiats per Ell, són fills de Déu. Els qui són guiats per l’esperit de Maria, són fills de Maria, i per tant fills de Déu, i entre tants devots de la Verge Santíssima, no hi ha més veritables i fidels devots que els que es condueixen pel seu esperit. Perquè l’esperit de Maria és l’esperit de Déu, ja que Ella no es va guiar mai pel seu propi esperit.Quina feliç és una ànima quan està del tot posseïda i governada per l’esperit de Maria, que és un esperit suau i fort, gelós i prudent, humil i intrèpid, pur i fecund.

Cal fer totes les nostres obres amb Maria; és a dir: que en les nostres accions hem de mirar Maria com a model acabat de tota virtut i perfecció que l’Esperit Sant ha format en una pura criatura, perquè ho imitem, segons la nostra capacitat. Cal, doncs, que en cada acció mirem com Maria l’ha fet o la faria si fos al nostre lloc.

Per això hem d’examinar i meditar les grans virtuts que Ella practicà durant la seva vida, particularment: primer la seva fe viva, per la qual cregué sense titubejar la paraula de l’àngel, i cregué fidelment i constantment fins al peu de la creu; segon, la seva humilitat profunda, que l’ha fet ocultar, callar-se, sotmetre’s a tot i col·locar-se sempre l’última.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.257-260)

• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria

Oh dolcíssim Senyor Jesús! Quanta és la dolçor de l’ànima devota, que es regala amb tu al banquet, on no se li presenta un altre menjar que al seu únic estimat, desitjable sobre tots els desitjos del seu cor!

Seria certament molt dolç per a mi vessar a la teva presència còpia de llàgrimes afectuoses, i regar amb elles els teus peus, com la pietosa Magdalena. Però, on és ara aquesta devoció? On el copiós vessament de llàgrimes devotes?Per cert, a la teva presència, i a la dels teus sants àngels, tot el meu cor s’hauria d’encendre i plorar de goig. Perquè al Sagrament et tinc veritablement present, encara que encobert sota una altra espècie. Perquè mirar-te en la teva pròpia i divina claredat no podrien els meus ulls resistir-ho, ni el món sencer subsistiria davant la resplendor de la glòria de la teva majestat.Tens, doncs, consideració a la meva debilitat quan t’amagues sota aquest sagrament. (Pres del Llibre: Imitació de Crist, Llibre IV, cap. 12).

Cal practicar aquestes accions en Maria.

La Verge Santíssima és el veritable paradís terrenal del nou Adam, del qual l’antic paradís terrestre era només figura. Hi ha, doncs, en aquest paradís terrenal riqueses, belleses, singularitats i dolçors inexplicables que el nou Adam, Jesucrist, hi va deixar. En aquest paradís va tenir Ell les seves complaences durant nou mesos, va obrar les seves meravelles i va ostentar les seves riqueses amb la magnificència de Déu. En aquest paradís terrestre és on veritablement hi ha l’arbre de la vida, que és Jesucrist, fruit de la vida eterna; l’arbre de la ciència del bé i del mal que ha donat la llum al món. Hi ha en aquest lloc diví arbres plantats per la mà de Déu i ruixats amb la seva gràcia divina, que han produït i cada dia donen fruits d’un sabor exquisit.

Només l’Esperit Sant pot fer conèixer la veritat amagada sota les figures de les coses materials.

L’Esperit Sant, per boca dels Sants Pares, anomena també la Santíssima Verge, la porta oriental per la qual el gran sacerdot Jesucrist va entrar al món; per ella va entrar la primera vegada i per ella vindrà la segona.

Finalment, cal fer totes les nostres accions per a Maria. No que la prenguem com la darrera fi de les nostres accions, que és només Jesucrist, sinó pel nostre fi proper, el nostre misteriós mitjà i manera segura per anar a Ell.

Cal emprendre i fer grans coses per a aquesta augusta sobirana, recolzats en la seva protecció. Cal defensar els seus privilegis, quan se’l disputen, cal sostenir la seva glòria, quan se l’ataca; portar tothom, si es pot, al seu servei i aquesta sòlida i veritable devoció.Cal no pretendre’n, com a recompensa d’aquests petits serveis, més que l’honor de pertànyer a una Princesa tan amable i la felicitat d’estar per Ella units a Jesús Fill en el temps i en l’eternitat.

(Pres del Llibre Tractat de la Veritable Devoció a la Santíssima Verge per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Núms.261-265)

• Lletania de l’Esperit Sant
• Ave Maris Stella
• Lletania del Sant Nom de Jesús
• Pregària de Montfort a Jesucrist
• Oh, Jesús, que vius en Maria